Categoria: Quines operacions sobrevolen la meva zona

Pots activar els subtítols en català seleccionant-los al botó CC de la barra d’eines del visor.

L’àrea de cobertura radar de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat es divideix amb una quadrícula d’1 km x 1 km, per tal de calcular el nombre de sobrevols d’una manera precisa.

A cada vèrtex de la quadrícula se situa un con invertit, el qual registra les aeronaus que el travessen.

L’ús del con com a element per avaluar quines operacions sobrevolen o no un punt concret es determina al document CAP 1498: Definition of Overflight, elaborat per la CAA del Regne Unit. En aquesta recerca es va determinar que el con és la forma geomètrica que comptabilitza millor el que percebem com un sobrevol.

En aquest document es recull la recomanació de fer servir un angle de 60º o 48,5º. En el nostre cas, el càlcul es fa emprant 48,5º.

D’aquesta manera, una vegada que estableixi la ubicació desitjada, el sistema seleccionarà el con que es trobi més a prop seu i li mostrarà informació específica del seu entorn.

Un sobrevol a baixa altura podria no ser detectat pel con. Per això, per tal d’evitar aquest escenari, el vèrtex del con se situa 800 metres sota terra.

El nombre d’aeronaus que sobrevolen una zona concreta varia en funció de la localització i de la configuració amb la qual opera l’aeroport en un determinat període del dia.

A continuació, es mostra d’una manera interactiva el nombre d’avions que sobrevolen la teva àrea en un període temporal determinat.

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat té quatre configuracions preferents segons el període del dia. La configuració preferent es manté en l’horari operatiu, excepte per criteris de seguretat, causes meteorològiques o necessitats operatives. Es pot ampliar la informació a l’apartat Com operem?

A continuació, es mostra un mapa interactiu amb les trajectòries descrites per les aeronaus en les diferents configuracions, tant en període diürn com en període nocturn.

Situa el teu habitatge al mapa a través del botó “La teva ubicació”

Les aeronaus que operen a l’aeroport s’adhereixen als procediments publicats i aprovats pel gestor de navegació aèria, ENAIRE. A l’AIP (Publicació d’Informació Aeronàutica) de l’aeroport s’estableixen requisits d’altituds mínimes, com també els pendents d’ascens i descens. 

Al mapa interactiu que es mostra a continuació, pot observar les altituds de vol emprades en els diferents fluxos de trànsit aeri.  

Situa el teu habitatge al mapa a través del botó “La teva ubicació”.

<2000 ft

2000-3999 ft

4000-5999 ft

>6000 ft

A continuació, es mostra d’una manera interactiva l’altitud dels sobrevols a la teva àrea en un període temporal determinat.

El nostre sistema empra les trajectòries reals de les aeronaus per comptabilitzar de manera precisa el nombre de sobrevols en una zona determinada, definit a l’apartat Com es calcula? d’aquest mateix portal.

De tota manera, a simple vista és difícil saber si una aeronau realment sobrevola per sobre nostre o bé es tracta d’un efecte visual a causa de la distància entre l’aeronau i l’observador.

Un dia amb bona visibilitat, si en mirar la part posterior de l’aeronau no en veus la cua, o només pots veure una petita part, és probable que l’aeronau sobrevoli la teva àrea, i, per tant, es comptaria en els nostres càlculs de nombre de sobrevols.

Tanmateix, si en pots veure amb claredat la major part de la cua, és probable que l’aeronau es trobi massa lluny de la teva ubicació, i, per tant, no s’inclouria en els nostres càlculs.

Aprèn més sobre com identificar els sobrevols al vídeo següent:

Pots activar els subtítols en català seleccionant-los al botó CC de la barra d’eines del visor.

Els procediments de trajectòries de sortides, arribades, aproximacions i frustrades es defineixen a la publicació d’informació aeronàutica de l’aeroport, AIP.  

Aquests procediments s’han establert amb l’objectiu de garantir la seguretat i minimitzar l’impacte acústic sobre les poblacions pròximes a l’aeroport. 

El procediment d’aproximació frustrada és una maniobra a seguir en el cas que no es pugui continuar amb l’aterratge d’una manera segura. La decisió és del pilot i ha de notificar-lo al controlador, però també pot ser aquest qui sol·liciti o recomani al pilot frustrar l’aproximació.

Alguns dels motius més comuns per realitzar aquest tipus de maniobra són les condicions meteorològiques, obstacles en pista, fallada tècnica de l’aeronau, aproximació inestable, evitar conflictes de trànsit aeri i interrupció o error de comunicació amb els controladors, entre altres.

El procediment a seguir en aquests casos ve definit en el document AIP de l’aeroport, en el qual s’estableix el rumb que ha de prendre l’avió, així com l’altura i la velocitat a la qual s’ha de volar.

A continuació, es mostra un exemple d’una traça real d’una operació que realitza una aproximació frustrada per la pista 24R de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat:

Exemple d’aproximació frustrada per la pista 24R. Font: ANOMS